Les drogues, legals o no?

Vagi per endavant que en aquest capítol no es pretén fer apologia del consum de drogues, doncs es evident que es un greu problema de la nostra societat, però no hem de caure en el parany de posar-les totes en el mateix sac. De drogues n'hi ha moltes i molt diverses, i penso que d'entrada cal conèixer una mica el món de les drogues, quines són? Com són? Quins efectes tenen? Què diu l'àmbit legal al respecte d'aquestes? Desgraciadament és massa habitual sentir que hi ha gent que emet judicis generalistes que tot sovint són erronis.
D'entrada, i sense ser ni de lluny un expert en la matèria diria que es fa necessari distingir entre drogues sintètiques i "naturals". Les primeres són aquells que han passat per algun tipus de procés químic adulterant o sintetitzant certes substàncies donant com a resultat les drogues de síntesis, i com a exemples podríem parlar de les pastilles, LCD (àcid) o heroïna, entre moltes d'altres que segur desconec. Després trobem les drogues, que teòricament, són naturals com podria ser el cànnabis (haixix), marihuana, peiot o la mateixa cocaïna ( i en aquest cas em refereixo a mastegar-ne les fulles). Algunes d'aquestes com els bolets al•lucinògens, la cocaïna, el haixix, poden consumir-se de forma "natural" o bé un cop les han manipulat en un laboratori, i sol ser difícil saber-ne realment l'origen a menys que no ho faci un mateix, de fet això no es tant diferent de la resta de productes que consumim, realment es difícil saber si un tomàquet està adulterat o quanta llet de veritat hi ha realment en un break de llet.
Més enllà d'aquestes classificacions superficials, podríem entrar en mil i una consideracions més, sobre les quals hi ha molta documentació realitzada per experts i estudiosos de la matèria que de ben segur estan molt més documentades i fonamentades. No obstant podríem dir que totes aquestes drogues estan regulades per una legislació, que les ubica dins del marc de drogues no legalitzades, i es en aquest punt on m'agradaria fer una mica més d'incidència. El nostre sistema legal, recull la penalitat en el consum (tot i que hi ha certes excepcions) i la venda d'aquests productes, i la veritat es que es un sistema anacrònic i desfasat, doncs d'entrada caldria distingir entre les drogues dures i les toves, on a totes elles s'aplica més o menys el mateix tracte i barem. Segurament conclouríem que la majoria de gent estaria bastant d'acord pel que fa a les drogues dures, però quan parlem de drogues toves, per exemple un "porro" aquí les opinions segur que ja són més dispars i relatives. I es amb les drogues toves on penso que de nou ens estan enganyant, una petita gran mentida més.
Sembla mentida que encara al segle XXI, gran part de la nostra societat criminalitzi el fet de fumar-se un "porro", fent el fals raonament que qui comença fumant-se un "canut" acaba punxant-se heroïna i convertint-se amb un yonki, i estimats lectors això es absolutament fals! Fixem-nos per exemple, que hi ha un enorme percentatge de ciutadans que reconeixen que fumen o han fumat en algun moment de la seva vida Marihuana o Haixix , i es evident que no tots ells s'han vist avocats a la drogodependència i a punxar-se, actualment es un acte molt estès i ho demostra la multitud de malnoms que s'apliquen a consumir un "porro" i l'argot que s'ha generat al seu voltant, tals com "fly", "canuto", "guanchi", "nen", "pedra", "postura", "tate", "xocolata", "herba", "merda", "xina", "taxa"... i moltíssims més que desconec i que van sorgint gairebé a diari, això demostra que no es quelcom propietat d'un petit reducte de la societat, sinó que està al carrer i que està viu, i es per això que no podem donar-li l'esquena desatent aquesta demanda com fan els nostres polítics. Cal doncs regular-ho, legislar-ho de forma raonable per tal que no caiguem en el parany.
Les drogues no s'han inventat avui, van vinculades a la història de la humanitat. Cada cultura, cada regió té les seves drogues i tot sovint costums relacionats amb ells, es fa impensable que els camperols de les altes muntanyes bolivianes puguin fer la seva tasca diària sense rossegar unes fulles de coca, la qual cosa no té res que veure amb qui "esnifa" una ratlla de cocaïna per divertiment, també hi ha moltes cultures que realitzen certes festivitats o rictus on es consumeix el Peiot (Mèxic) i que no s'entendrien o serien viables sense aquesta droga, o sinó quants bruixots, fetillers o xamans no utilitzen les drogues per pal•liar els efectes del dolor? Però això dista molt del consum "modern" on majoritàriament es prenen les drogues com a divertiment, com a relaxant (inclús anti-estressant) o potser com evasiu de la realitat. Per tant, es evident que les drogues estan presents a la nostra societat i sembla igualment evident que estan mal regulades o legislades, i sinó fixem-nos en les altres drogues que si són legals, com per exemple el tabac o l'alcohol, som molts els que no apreciem la diferencia que hi pugui haver entre el vi, la cervesa o els destil•lats i el haixix i la marihuana, com sempre es simplement una qüestió de moderació, a ningú se li escapa que si una persona beu un parell de cerveses o gots de vi dinant, no es converteix en un alcohòlic, es més, si passegem per l'estiu per un carrer on hi ha terrasses que serveix alcohol i veiem un grup de gent a migdia bevent-se unes cerveses a ningú se li acut mirar-los com si fossin delinqüents, no obstant si aquest mateix grup de persones estiguessin consumint refrescos o aigües però fumant-se haixix o marihuana si que serien molts els qui mirarien amb recel o de forma incriminatòria, i la clau com ja he dit es el consum moderat i civilitzat, ningú que fumi un "porro" estarà drogat, al igual que ningú que consumeixi una cervesa estarà embriagat, i es aquesta la normalitat que reclamo, al igual que al individu que ha consumit un excés de cerveses s'emborratxarà i serà desagradable, nociu i inclús ofensiu, els qui fumin amb excés també es trobaran "col•locats" i per tant també seran desagradables, nocius i ofensius, però insisteixo el que pren un got de vi no es un alcohòlic així com el que fuma un "cigarret de droga" no es un drogodependent. Després ens trobem amb el tabac, es la droga amb més addictes del món, i ningú s'atreveix a il•legalitzar-lo, però l'únic amb que es diferencia es amb els efectes a la consciència, però es molt més adulterat que cap altra droga, de tots es sabut que hi introdueixen substàncies que no es declaren per a provocar-ne l'addicció. No hem de perdre de vista que hi ha molts més alcohòlics i fumadors que no pas drogodependents, i això ens ha d'obligar a reflexionar!
A banda d'aquestes consideracions hem d'analitzar els diversos i contradictoris estudis sobre els efectes beneficiosos d'algunes drogues sobre la salut en determinades patologies, a ningú se li escapa que els fàrmacs no són res més que drogues legalitzades, i no totes elles tan beneficioses per la salut com ens volen fer creure, quants medicament no provoquen efectes secundaris temibles? Quants fàrmacs no s'han hagut de retirar del mercat després d'una pila d'anys de comercialitzar-se, al demostrar-se la seva nocivitat per la salut? No es que s'hagi de promoure el consum, però cal tenir amplitud de mires, i si efectivament pot aportar quelcom de positiu es fa imprescindible estudiar-ho a fons i sense pressions per saber exactament tot el que ens pot aportar, tal i com s'està fent amb força èxit amb la marihuana (en molts països es pot consumir sota recepta d'un facultatiu).
La pregunta clau en tot aquest assumpte es saber qui en surt beneficiat d'aquesta il•legalització de les drogues toves? Arran d'aquesta situació hi ha generat un mercat negre i de contraban, que cap ningú es capaç d'aturar del tot, es més que probable que els grans caps del narcotràfic tinguin relacions amb alts càrrecs del país o del govern, i segurament gaudeixin de certs privilegis, provocant que la actuació policial es vegi molt minvada d'efectivitat degut a pressions "de d'alt". Es obvi que aquest mercat comporta uns dividends més que suculents pels de sempre, els poderosos, que a la vegada tenen al seu abast els millors experts en les trames legals i mecanismes de justícia per controlar tot el seu "negoci" des de residències segures en països exòtics, reduint l'actuació policial a comptades grans batudes amb incautacions quantioses de drogues ( a les quals se'ls fa una gran propaganda mediàtica), però normalment la seva tasca es centra més en el "camell" de barri, que sol un pobre home, o amb perillosíssimes batudes als parcs entre els adolescents. I aquest es el peix que es mossega la cua, i la única solució es legalitzar les drogues toves, així com està el tabac o l'alcohol, al igual que no pots conduir o realitzar certes activitats si estàs embriagat tampoc has de poder fer-les si has consumit abusivament drogues toves, però d'aquí a criminalitzar-les hi ha un abisme. Un altre efecte beneficiós de la legalització, seria que aportaria al govern un autèntic índex de consum gràcies a la regulació, al igual que uns més que interessants ingressos que per més inri no veurien afectat el seu cost pel consumidor, doncs actualment s'està pagant per la "perillositat i la clandestinitat" del producte més que per la matèria prima en si, i aquest plus podrien derivar-se en impostos que haurien de servir al cap i a la fi per ajudar als toxicòmans de debò! Finalment aquesta regulació també garantiria més seguretat per als consumidors, al capdavall ciutadans, doncs al ser un producte legal i consumible, hauria de passar els pertinents controls sanitaris i el seu correcte etiquetatge (evitant que molts novells fumin resina, que es altament tòxica!).
Un altre tema que demostra que aquest es un tema tabú encara avui en dia són els centres de desintoxicació de drogodependents, d'entrada a molts els sembla bé que aquests existeixin, però ningú els vol al seu barri, cal que la societat maduri i entengui que els toxicòmans són les primeres víctimes, i que s'han de tractar ja que es un malaltia amb connotacions tan psíquiques com físiques i que si entre tots aprenem a ser més tolerants i comprensius els serà més senzill intentar desenganxar-se, doncs no hem d'oblidar que aquests són els toxicòmans desafavorits, ja que els nois i noies de famílies adinerades ja compten amb d'altres recursos i granges per ajudar-los a sortir-ne, on no s'estalviarà ni un cèntim en recursos, és a dir que dins de la gravetat de la situació ho tindran més fàcil, mentrestant que la gent del nostre barri, aquests compten amb molt poques oportunitats, i es per això que crec que cadascú de nosaltres també hi pot fer una mica, i no només veure la part negativa que tots coneixem holgadament.
L'arrel de tot el problema radica amb el consum regulat i moderat, i la única manera d'aconseguir aquestes fites es a través de la educació, és cert que hi ha molta informació a l'abast dels joves (Internet, xerrades, etcètera) però no n'hi ha prou, es tanta la informació que es té, que gairebé es fa impossible desgranar-la i per tant es fa necessari un altre tipus d'educació, ja o la part teòrica molt més vinculada als centres docents, sinó des de casa, predicant en l'exemple i si es dóna el cas instruint al noi o noia que s'inicia en aquest món, no prohibint, sinó més aviat aconsellant-ne el tipus, els hàbits de consum i els efectes altament nocius de l'abús. A un/a adolescent no el pots posar sobre un vehicle i que aprengui a conduir tot sol, prèviament se'ls hi ha d'explicar les normes vials i després en els seus primers trajectes acompanyar-los per tal que no corrin massa, que respectin les senyals,... i amb los drogues es tan simple i complicat com això mateix.
Per tot això no entenc que un govern que hauria de mirar pel seu poble i no pels beneficis d'uns pocs poderosos no hagi tingut la valentia de legalitzar les drogues toves o si més no fer-ne una consulta popular, ja que d'una forma o altre ens afecta a tots i totes. I el més trist de tot es que segurament en fan una valoració en vots, molt probablement la ciutadania de major edat i amb mentalitats més tancades fruit d'uns prejudicis del passat, no veurien amb bons ulls actuacions en aquest sentit, però si les lleis no evolucionen amb les necessitats del gruix de la ciutadania, per a que serveixen?

servido por rpuiggermanal 1 comentario compártelo