Publicidad:
La Coctelera

Es com...

Palles mentals i altres malalties!

7 Febrero 2007

Per esmorzar: Oleguer, De Juana i l'estat de dret

Hola companys i companyes,

Aquest matí tot prenent-me els meus cereals amb llet rutinaris, escoltava encara lleganyós el Telenotícies, habitualment vaig empassant cullerades robòticament i deixo que el timbre monòton del presentador/a matinal m’acompanyi al compàs i no es fins després del lamentable Espartac Peran (un dia haurem de parlar de com aquest paio intenta fer del trànsit com si estigués narrant els últims cinc minuts de la copa del món amb empat a 1 al marcador!), deia doncs que fins aquell moment  el meu organisme realment
no comença a deixar l’estat somnolent amb el que ha vagat fins aquell moment per ja escoltar amb un xic més d’interès els esports i el temps, veritablement a aquestes hores sol ser la única cosa que em preocupa, els esports es evident i el temps... no només és mèrit de na Mònica López, es que com que vaig amb moto m’interessa saber si em mullaré o passaré fred o... ves a saber!

El cas es que aquest matí estava fent tot el meu ritual habitual, i bo i entaulat a punt d’empassar la primera cullerada de cereals una notícia ha captat inusualment la meva atenció, la imatge de De Juana cadavèric i postrat al llit m’ha impactat, però encara més gran ha estat la meva sorpresa al sentir que el futbolista del Barcelona Oleguer Presas s’ha atrevit a publicar a dos mitjans de comunicació (“Berria”,en Euskera, suposo que li hauran traduït! I al setmanari “La Directa”) una article d’opinió on pel que sembla es qüestiona el suposat estat de dret, quan a De Juana se’l tracta com se’l tracta (malgrat haver estat un terrorista ara es condemnat per dos articles d’opinió) alhora que el General Galindo condemnat per assassinar a Lasa i Zabala amb 74 anys de presó, al cap de 4 anys ja campa feliç i content per casa seva amb la llibertat recuperada aduint uns suposats problemes de salut, segons sembla que publica ídem en casos similars de polícies i guàrdies civils que han comés igualment assassinats!

No he tingut encara el plaer de llegir l’esmentat artícle doncs al Berria m’ha esta francament difícil al tenir un xic rovellat l’euskera, i a la plana web de La
Directa encara no està penjat, em sembla que es publica avui justament, de
totes formes més enllà de les idees compartides o no d’Oleguer, celebro el seu atreviment i compromís polític i celebro que per fi un esportista d’elit com es el seu cas, prengui partit en debats politico-socials i que trenqui amb la imatge que els esportistes són apolítics i quasi diria asocials, l’Oleguer amb aquest gest fa que, si més no al meu entendre, entengui que el futbolista es persona i penso que si la resta de col·lectius diguem “VIP” es manifesten sense pudors, com per exemple actors i actrius i gent de la faràndula fent manifestos i declaracions clarament tendencioses des del punt de vista polític i social (que em sembla de conya!) també els esportistes, aquells a qui els interessi, han de poder opinar lliurement, també ells són un
mirall on gran part de la societat hi mira i idolatra, per tant té un valor afegit que jugadors com Oleguer Presas més enllà de les botes de futbol també sàpiguen calçar-se la ploma i escriure opinions (compartides o no).

Per últim, afegiré que la valentia d’Oleguer es molt més que admirable, es evident que el sentit del seu escrit serà amplament rebutjat pel públic dels camps on anirà a jugar-hi amb el Barça (de fet m’agradaria veure l’acceptació o rebuig que tindrà entre la massa social del Futbol Club Barcelona!), us imagineu si en comptes de ser l’Oelguer que es segurament dels jugadors més discrets de l’astronòmica plantilla blaugrana, declaracions d’aquest estil les fes ja no dic Ronaldinho, sinó simplement Puyol o Xavi?

En fi, que penso que al futbol els hi calen més persones, jugadors, del estil Oleguer o com també o va ser en Guardiola (encara que no sempre compartim les seves opinions, si més no es fan des del respecte i la reflexió), ànims i felicitats Oleguer!

Si algú aconsegueix el esmentat article em faria certa gràcia poder-lo llegir, gràcies!
 

servido por rpuiggermanal 5 comentarios compártelo

5 comentarios · Escribe aquí tu comentario

Lili

Lili dijo

Doncs a mi l'Espartac Peran em cau bé.....

7 Febrero 2007 | 10:36 AM

quim

quim dijo

Home, és que a l'Espartac li toca el pitjor paper de l'auca: el puto trànsit!!! Això és una creu, sobretot si t'has pres la molèstia (tampoc gaire estressant) d'estudiar periodisme. Total, per acabar explicant retencions, que cada dia són les mateixes i als mateixos llocs.. un rotllo, vaja. I, és clar, l'home intenta posar-hi una mica d'alegria i emoció, i segurmament no s'adona que en el seu intent d'animar una mica la cosa el que fa és convertir una informació avorrida en ridícula. Des d'aquí, la meva solidaritat amb el company Espartac.

Ah, sí, lo de l'Oleguer.. Xapó la seva valentia: per no tenir por d'opinar de temes "espinosos", i perquè li porta fluixa el linxament a què està sent sotmès. Que, d'altra banda, era de preveure, en un estat amb els valors democràtics tan arrelats com l'espanyol..
Per cert, a Vilaweb.com han iniciat una campanya per tocar els collons als de Kelme, que li han rescindit el contracte a l'Oleguer per l'article en qüestió.
Sí, amics, segons quines veritats no es poden dir.. i el Losantos, premi Micrófono de Oro. España es así. Però nosaltres no.. ja sabem d'on hem de marxar, i cap a on hem d'anar, oi?

Quim

PS: Gran Buenafuente, que treballant en una empresa com Antena 3 no deixa de fotre's del PP al programa, i ha renunciat al premi Micrófono de Oro per no compartir res amb el terrorista de la COPE. Sí senyor!!

9 Febrero 2007 | 11:12 PM

Torreneules

Torreneules dijo

La Mònica López té el seu rotllu també eh?. Respecte al tema Oleguer, coindideixo amb el gruix de l'article però vull denunciar -una vegada més- l'actitud del president Laporta, que porta una setmana linxant al jugador amb l'argument que hauria d'haver fet les declaracions fora del camp del Barça. El mateix estadi on Thuram parla de la seva lluita contra la paracetilosi africana, el Rikjard promociona el vending a les empresses, l'Edmilson i en Ronnie anuncien la seva fundació a Gueraguinguetá...etc. Això no és política? El BArça quan es posa unicef a la samarreta no està fent política?. Potser és política solidària però al cap i a la fi, política. Es pot estar o no d'acord amb el fet de si Barça i política són conceptes simbiòtics però el que no es pot negar, és que la a la història del Barça, a més de gestes esportives, hi ha sobretot, aspectes polítics. Si no de què...SOM MËS QUE UN CLUB!!!

13 Febrero 2007 | 02:07 PM

espartac

espartac dijo

felicitats pel teu blog.
Sento el mal rotllo que et preovoco cada matí.
lamento ser "lamentable Espartac" com dius.
força!!!!!

17 Febrero 2007 | 10:49 AM

nuria

nuria dijo

ei, pobret espartac, per què li dieu això?????
només he parlat amb ell una vegada però sembla bon tio. Ell és periodista i li agrada parlar. Què més maco que una persona fent la feina que més li agrada?
no sigueu tan durs!

Salut espartac! i força sant boi de lluçanès! jaja

18 Marzo 2007 | 09:29 PM

Escribe tu comentario


Sobre mí

Finalment m’he decidit a crear el meu blog! per definir-me només us diré que jo soc de la generació del sofà, del boom del 75, de l'educació activa... o sigui que em vaig criar amb Mazinguer Z (i no era reposició!), la Abeja Maia, Barrio Sésamo i La Cometa Blanca, i vaig veure el Naranjito! El més similar a la Play Station eren, o bé un joc surrealista de tenis a la Tv amb ratlletes (virtuals ,eh!) o bé una miniconsola de butxaca amb el Donkey Monkey, i sinó.. a fer col·leccions de cromos de la Panini "Liga 82/83" o amb els cromos dels Bollycaos, per tant, amb aquests referents ja us podeu imaginar com he hagut de sortir! Els meus referents mediàtics han estat i són: Groucho Marx, Eugenio, Monty Python, Quim Monzó, Woody Allen, Buenafuente, Angel Acebes,... i com a bon culé: Maradona, Romàrio, Laudrup i Rivaldo (els actuals ja els arribarà!). Ara tot el meu passat i els meus refernts s'esvaeixen doncs donen pas al futur, un futur més il·lusionant i fantàstic que mai hagués imaginat, amb la meva sócia, la Lídia, estem ansiosos esperant l'arribada d'en Bernat (per cert ja fa un dia tard, sortirà mandrós com son pare?)

Fotos

rpuiggermanal todavía no ha subido ninguna foto.

¡Anímale a hacerlo!

Buscar

suscríbete

Selecciona el agregador que utilices para suscribirte a este blog (también puedes obtener la URL de los feeds):

¿Qué es esto?

Crea tu blog gratis en La Coctelera