Un cop més l’Oleguer s’ha tornat a situar a l’ull de l’huracà, aquest
cop han estat unes manifestacions on deia que veia interessos en que no
es jugués el partit Catalunya-USA.
Com cal suposar l’allau de
crítiques que li ha plogut han estat considerables, i un cop més
servidor no ho acaba d’entendre, doncs d’entrada una de les acusacions
que ha rebut ha estat que suposadament utilitza la plataforma mediàtica
que representa el futbol Club Barcelona per fer apologia de els seves
idees polítiques, el que ningú diu es que es va limitar a respondre la
pregunta d’un periodista, per tant o bé prohibeixen que la premsa faci
aquest tipus de preguntes o bé prohibeixen al jugador respondre-les, en
ambdós casos personalment em semblaria una coerció de la llibertat
d’expressió.

Altrament algunes llengües viperines apunten a que
l’Oleguer està al Barça justament per garantir la quota de catalanitat
indispensable i que el seu president Laporta avala i veu amb bons ulls,
i aquí jo també discrepo, personalment crec que el de Sabadell té un
perfil tipus Abelardo (del primer Dream Team), que mai compta, no surt
en les travesses dels onze titulars, però a final de temporada sempre
acaba jugant. Són jugadors que no faran cap partit excel•lent ja que no
tenen prou capacitats per fer-ho, però tampoc en faran mai cap de
pèssim ja que coneixen les seves limitacions i procuren no fer res que
no sàpiguen fer, aporten entrega i humilitat en una plantilla de súper
estrelles egocèntriques i això també forma part de compensar una
plantilla. Que ningú oblidi que l’Oleguer compta al seu palmarès amb
dues lligues i una copa d’Europa, cosa que molts noms il•lustres del
futbol no poden dir, per alguna cosa serà!

Finalment la meva
reflexió es que no acabo d’entendre els continuats atacs que rep aquest
home senzillament per pensar i dir el que diu, s’hi pot estar d’acord o
no (com en el cas del famós article del De Juana), però s’ha orquestrat
una campanya des d’Espanya i els sectors espanyolitstes de Catalunya
per carregar totes les ires contra ell i senzillament no es just.
Potser el que realment passa es que un jugador de futbol, amb la
repercussió que implica formar part d’un gran club com el Barça, s’ha
de dedicar a dir “el futbol es asi”, “Cal anar partit a partit”, “no hi
ha rival petit”,... i tota una sèrie de tòpics i aleshores està tot
controlat i no passa res, però en cap cas es pot permetre que la
plataforma homogeneïtzant del futbol hi surtin personatges que pensin i
expressin, sense faltar, idees més enllà de les establertes, us
imagineu quin mal podria fer el futbol si a banda del lògic
entreteniment sortissin més Oleguers que expliquin els seus neguits o
punts de vista sobre temes socials, polítics, econòmics,...? no deixa
de ser curiós que en altres àmbits de la societat es pugui fer
(literats, músics, periodistes, ...) i quan al joc de la pilota es
refereix quedi vetat. Això si, sempre i quan siguis una veu
disconforme, si penses com en Salva Ballesta, aleshores ets un heroi
nacional!

Ànims Oleguer.