en quin cony de món vivim?
Cada dia neix amb una nova tragèdia als telenotícies, i cada dia l’escorça emocional que ens aïlla d’aquestes notícies es fa una mica més densa i gruixuda. Ja no se’ns indigesten els àpats si en les hores de màxima audiència, és a dir quan estem dinant i sopant, ens assalten amb imatges dantesques, que no fa pas tant de temps ens haguessin ferit la susceptibilitat i fet que enretiréssim el plat calent de davant els nostres ulls. Avui hem convertit en quelcom quotidià i normalitzat està cargolant uns espagueti a la forquilla veient com, per exemple la Raquel Sans, dóna pas a unes imatges d’infants amputats, amb la por als ulls, postrats en lliteres rònegues de lamentables hospitals víctimes d’un atac suïcida a un mercat de no sé quin país magrebí, o cadàvers de soldats i civils amuntegats sobre una immensa bassa de sang, o fins i tot podem menjar-nos impunement els postres amb els ulls fixats a la pantalla, contemplant uns menuts africans morint-se d’inanició, sota un sol de justícia amb la cara plena de mosques, només pregant per que s’acabi aviat l’agonia!
I aleshores em pregunto, en tan mala gent ens hem convertit? Tan impermeables al dolor ens hem tornat? I m’adono que més enllà de les valoracions personals que cadascú de nosaltres ens puguem fer, si que crec detectar un fenomen associat als mitjans de comunicació. Ha estat tal la brutal carrera per les audiències, shares o ser els més venuts, que ha calgut ser cada cop més i més agressius, i això s’ha traduït en una fulminant velocitat a l’hora de donar les notícies, la primícia té un valor incalculable, recordeu com ja al 2001 varem viure “en directe” els atemptats de Nova York? D’això se’n deriva quasi de manera obligada una segona conseqüència, les notícies quasi caduquen al instant, és a dir, no hi ha temps per pair-la i poder assimilar amb profunditat què ha passat o perquè està passant, només una llambregada ràpida que ens bombardeja amb uns fets puntuals i superficials i després a corre cuita, ja ens cau a sobre informació sobre un altre afer completament distint al que tot just estàvem començant a reflexionar-hi! I finalment, com que els diferents noticiaris de la cada cop més extensa, que no diversificada, oferta televisiva, radiofònica o de premsa escrita, més que el seu afany per informar, divulgar i oferir coneixement al seu públic només els interessa competir entre ells per veure qui té més “seguidors” (no pas per qui té millors continguts), aleshores cal irremediablement introduir el component que el faci més rentable: Imatges impactants (contra més sang i violència millor), notícies que generin controvèrsia, polèmica i confrontació (fins i tot ja acceptem que siguin els mateixos mitjans qui la generin llançant informacions sense contrastar només per crear convulsió social), i sobretot no oblidar-nos que això al capdavall s’ha convertit en entreteniment i per tal cal un toc de “la notícia friqui del dia”.
I penso que l’ésser humà, tot i semblar una espècie fàcil de manipular quan s’amuntega i és mou en massa (ramats), en el fons ens subestimen una mica, ja que justament per aquest cúmul de despropòsits informatius molts, de forma instintiva i inconscient, ens hem cuirassat fent-nos immunes a les imatges esfereïdores, a les notícies apocalíptiques i als discursos hilarants. Podem empassar una mandonguilla i simultàniament estar veient unes imatges d’uns soldats en un desert qualsevol abusant d’un/a menor magrebí, sense perdre-li gens el gust ni tan sols als pèsols que acompanyen el guisat!
Tot això per descomptat representa un greu problema per la nostra societat, si hi ha tan descrèdit als mitjans cada cop més dirigits i manipulats, si tan hermètics ens estem tornant, com podran aleshores els mitjans de comunicació informar-nos d’allò que realment ens cal estar informats? Agafo com exemple una de les notícies que dia si, dia no, van sortint a tots els mitjans: la Grip A. D’entrada ens la venen com una pandèmia, una plaga que pot acabar amb la vida de milions de persones de tots els continents, alerta aquest cop no afecta només als homosexuals, negres,... com van vendre amb la sida! Ho sigui que ningú està a bon resguard i de moment no hi ha cap vacuna ni medicina que guareixi aquest mal. Quan ja tothom estava atemorit, van retirar les portades sensacionalistes i catastrofistes, substituint-les per d’altres on el/la polític/a de torn feia unes declaracions per tranquil·litzar la població, dient que el seu govern crearia les mesures oportunes per minimitzar-ne l’impacte i que no calia espantar-se ja que causava menys morts que la grip comuna, o si més no que té la mateixa taxa de mortaldat. Això si, el mateix diari a la següent pàgina titula “mor una dona embarassa per la Grip A” (i si la dona hagués mort per la varicel·la també hagués estat notícia?). Finalment, els mitjans de comunicació (braç executor dels governs), comencen a donar un seguit de mesures que cal que adoptem a totes les llars per prevenir l’escampada de la pandèmia, i aleshores és quan el ciutadà del carrer, ja no sap que ha de fer, en un període minúscul de temps li han dit que l’existència humana estava a punts de ser fulminada per un virus letal i terrorífic, a l’endemà que estigui tranquil que no és més que un constipat emprenyador i ara que prengui certes precaucions. Per cert i deixeu-me que obri un parèntesis, algunes d’elles del tot surrealistes com no anar a llocs on hi hagi acumulacions de gent, si vostè fins ara feia 45 minuts de Metro abandoni aquesta pràctica tan perillosa, no agafi el seu vehicle que contaminarà i serà molt mala persona, així que li recomano que surti 3 hores abans de casa i vagi tot xino xano a la feina, i així farà exercici que es la mar de saludable! Tanco parèntesis. En definitiva, que al final cadascú de nosaltres fa el que li dóna la real gana, i els diaris, els telenotícies i altres herbes cada cop més ens els mirem no per afany d’estar informats sinó com l’entreteniment que ens pot oferir igualment qualsevol magazine de tarda!
Deixo per un altre dia, comentar perquè els cal als presentadors de telenotícies sortir com a convidats d’altres programes obertament destinats al entreteniment, per fer-los més “humans i pròxims” fent el brètol amb un Karaoke, o “cameos” en especials de bis còmica de cap d’any, o similars.
Però no tot està perdut, ara amb la nova era de la tecnologia digital (TDT) ja tenim un fotimer de canals dedicats en exclusiva a oferir notícies (com el 24h de TV1, el 3/24 de TV3, CNN+,...) ara ja podem desinformar-nos a qualsevol hora del dia!
En fi, les millors notícies, la xafarderia que t’explica la veïna!
