Bosses de pell de patata
Quina va ser la meva sorpresa, quan ara encara no fa ni una setmana, vaig a comprar al Carrefour amb la intenció de carregar al màxim per tal d’omplir el rebost i tenir reserves suficients durant un parell de setmanes. El cas es que arribo a la caixa i començo a traslladar tots els elements del meu carret de la compra sobre la cinta transportadora que els empeny fins al/la caixer/a de torn, un cop ja m’he deixat la ronyonada per buidar-lo completament, salto ràpidament al extrem final de la caixa per disposar-me a recol•locar la meva compra de nou al carret, i en notar que l’amable caixera s’havia oblidat de facilitar-me les bosses per tal de transportar la meva compra (val a dir-ho, de forma penosa ja que quan arribo a casa jo no tinc ascensor!), la noia m’explica que Carrefour té una nova política de no facilitar bosses de plàstic als seus clients, que la nova consciència ecològica del hipermercat no els permetia atemptar contra el medi ambient facilitant bosses de plàstic!
I jo dic molt bé, estic a favor de l’ecologia, però ara que faig jo sense bosses? Em poso la compra de tot el carret a les butxaques? Llogo uns portejadors que m’ajudin a dur la meva compra fins a casa? No! La simpàtica noia de la caixa em comenta que el Sr. Carrefour sempre atent i pensant en el benestar dels seus clients disposa d’unes bosses de ràfia súper xules amb uns dibuixos de grans flors (estil Àgatha Ruíz de la Prada) i d’unes altres més modestes que venen a substituir les que ens donaven fins ara, però aquestes és veu que estan fetes amb pell de patata, i és clar són molt ecològiques. Però... quina és la meva sorpresa quan, insisteixo, la simpàtica caixera em diu que el preu de les bosses de ràfia made in De la Prada valen 25 cèntims i les de pell de patata 5 cèntims! D’entrada es dóna la paradoxa que a la simpàtica caixera li toca formular una pregunta que la fa semblar del tot estúpida “quantes en vol?” i què sé jo quantes en vull! No tinc prou capacitat d’abstracció per visualitzar tot un carret de compres ple a vesar i calcular mentalment que em caldran 6,78 unitats de bosses de pell de patata per encabir-ho tot! En tot cas, res que una mica de planificació, ordre i sentit comú no pugui solucionar, més que res per evitar que la simpàtica caixera sembli gilipolles!
Ara bé, aquí el senyor Carrefour ens està fent trampa: Sota la bandera del ecologisme ens cola un gol per tota l’esquadra, és a dir que aprofitant que ningú es queixarà per retornar al antic sistema, ja que no seria ben vist proclamar-se acèrrim defensor del plàstic i que els donin pel sac a les pròximes generacions, ningú s’atreveix a dir-hi res. Cosa que fa que l’estimat Sr. Carrefour hagi fet un negoci rodó, per un costat s’estalvia els costos de la producció de bosses de plàstic que havia de sufragar de la seva butxaca i per comptes d’això compra bosses de pell de patata que paguen els consumidors, els seus clients, i fins i tot m’atreviria a dir que encara hi fa negoci, creieu que al Sr. Carrefour la unitat de la bossa de pell de patata li surt a 5 cèntims la unitat? Oi que no! Doncs tot el que hi ha de més cap a la seva butxaca. En definitiva molesta que ens vulguin prendre el pèl fent-se passar per ecologistes amb una finalitat encoberta d’augmentar els beneficis, d’altra manera tampoc s’explicaria com poden ser tan sensibles amb el medi ambient a l’hora de passar per caixa i en canvi quan compres en la secció de verdures, fruites i hortalisses hi ha unes fantàstiques bosses de plàstic per fer les nostres compres (aquest del de sempre, no de pell de patata, i això que estem a la secció on hom pot adquirir-les!).
Potser també estaria bé que el Sr. Carrefour, tant preocupat pel benestar del nostre planeta, fes pressió als seus proveïdors que adornen amb una quantitat inhumana de plàstic els seus productes (heu vist els envasos de Donuts?).
Acabo només dient que un està a favor de reciclar, consumir el mínim plàstic possible, i ser ecològicament responsables. M’agrada la idea de substituir les bosses de plàstic del súper per bosses ecològiques i reciclables, ja siguin de pell de patata o de Kiwi. El que m’ofèn es que aquestes no continuïn essent gratuïtes, i que de la sensibilització de la societat s’aprofitin per treure’n partit i benefici propi.
